Garantir la continuïtat del Consell
1
El Consell de la República va néixer per preservar el patrimoni de l’octubre del 2017: defensa la legitimitat i la validesa del mandat de l’1-O i és fruit de la Declaració d’independència del 27-O. Aquesta és i serà sempre una de les seves principals raons de ser. El Consell és una eina imprescindible per culminar el camí iniciat l’1-O. Garantirem la pervivència del Consell. El relleu en la presidència, per primera vegada des de la seva creació, ha de suposar l’inici d’una nova etapa que n’asseguri la seva continuïtat.
Propostes
Reforçar la dimensió institucional de la presidència del Consell.
Reforçar la dimensió executiva del Govern del Consell.
Reforçar la xarxa de Consells Locals i la seva articulació a través de l’Assemblea Territorial.
La seu del Consell, a l’exterior
2
El Consell és estratègic per al moviment per la independència en tant que institució republicana lliure a l'exterior, fora de les urpes judicials espanyoles.
Propostes
Mantenir la seu i part de l’estructura del Consell a l’espai lliure d’Europa, a recer de la repressió penal i econòmica de l’Estat espanyol.
Donar visibilitat pública al Consell amb accions o activitats dutes a terme regularment a Bèlgica, Suïssa i la Catalunya Nord, com a seus estables forçoses a causa de la persecució espanyola del moviment independentista.
3
L’exili, fortalesa del Consell
El Consell ha nascut indissolublement unit a l’exili: va ser impulsat pels membres a l’exili del Govern que va fer possible l’1-O. Mentre hi hagi exiliats, l'exili és una font fonamental de legitimació del Consell. L’exili va començar ja el 1714 i ningú pot descartar que hi hagi nous exiliats en el futur, en el marc de la lluita democràtica per culminar el procés d’independència.
Propostes
Emparar institucionalment les persones que hagin d’emprendre l’exili per la causa de la independència de Catalunya.
Oferir a cadascun dels exiliats una xarxa de suport social a l’exterior.
Oferir suport jurídic als exiliats.
Col·laborar perquè els fons de solidaritat estiguin a disposició dels exiliats.
4
La internacionalització, prioritària
Ara més que mai, una prioritat del Consell ha de ser la projecció internacional de la lluita de Catalunya per la independència. Hem d’explicar a la comunitat internacional que el conflicte s’acabarà, no quan s’acabi la repressió, sinó quan l’Estat espanyol reconegui el dret a l’autodeterminació de la nació catalana. Aquesta internacionalització de la causa catalana passa per enfortir l’actual Xarxa Diplomàtica del Consell.
Propostes
Ampliar progressivament la Xarxa Diplomàtica del Consell amb l’objectiu de doblar el nombre de Delegats exteriors.
Elaborar un Pla d’Acció Exterior, amb la prioritat d’explicar la legitimitat i l’encaix jurídic del nostre dret a l’autodeterminació dins el marc legal de Nacions Unides.
Adreçar l’acció diplomàtica del Consell prioritàriament a:
a) institucions multilaterals (ONU, UE, etc), institucions públiques (governs i parlaments) i partits polítics dels diferents estats
b) think tanks i universitatsc) mitjans de comunicació i opinió pública
Prioritzar els vincles amb les potències europees i internacionals, d’una banda, i els països aliats o que simpatitzen amb la causa catalana, de l’altra.
Activar, en el marc del Pla d’Acció Exterior, una línia de diplomàcia ciutadana que permeti a tots els ciutadans compromesos amb el moviment independentista actuar com a agents d’internacionalització de la causa catalana.
5
Preparar la República
Els Consells locals són l’instrument clau de l’acció política del Consell a l’interior. Cal reforçar la xarxa dels Consells Locals i el paper de l’Assemblea Territorial com a instància de debat amb el govern i coordinació entre els àmbits territorials.
Propostes
Celebrar les eleccions a l’Assemblea de Legislació Republicana dins dels quatre mesos posteriors a la celebració de les eleccions a la presidència del Consell, d’acord amb la normativa electoral prevista al Codi de l’Assemblea de Legislació Republicana.
Constituir Comissions d’aquesta Assemblea sobre, com a mínim, les següents temàtiques:
Estructura institucional de la República
Sistema electoral i de participació democràtica
Model d’administració pública
Organització territorial
Bases fiscals de la República
Sistema educatiu
Política lingüística
Política cultural
Sistema de salut
Sistema de benestar social
Model productiu
Model laboral
Model energètic i de sostenibilitat ambiental
Infraestructures i transport
Drets civils
Polítiques d’igualtat de gènere
Polítiques d’immigració
Polítiques d’habitatge
Política exterior
Política de defensa
6
La força dels Consells Locals
Els Consells Locals són l’instrument clau de l’acció política del Consell a l’interior. Cal reforçar la xarxa dels Consells Locals i el paper de l’Assemblea Territorial com a instància de debat amb el govern i de coordinació entre els àmbits territorials.
Propostes
Facilitar el procés de creació de nous Consells Locals o l’ampliació territorial dels existents (municipals, supramunicipals o comarcals), flexibilitzant i descentralitzant els procediments en el marc dels quals actuen els Grups Impulsors.
Reforçar l’actual estructura de coordinació horitzontal entre els Consells Locals, partint de l’experiència de l’actual Coordinadora Nacional de Consells Locals i de l’Assemblea Territorial.
Assegurar una interlocució permanent i fluida entre el Govern del Consell i els Consells Locals, per mitjà d’un o diversos membres del Govern, responsables d’aquest àmbit.
Un activisme útil,
orientat a la confrontació
7
Els activistes del moviment independentista volem dedicar les nostres energies a confrontar-nos amb l’estat espanyol, no amb els altres companys de trinxera. En el marc del Procés participatiu del Pla de Govern, els Consells Locals van prioritzar tres línies d’acció que són magnífics exemples de confrontació concreta i útil contra l’Estat espanyol: la defensa de la llengua; el consum estratègic; el desenvolupament de la Identitat Digital Republicana. Cal mantenir aquestes prioritats decidides des dels Consells Locals.
Propostes
Acompanyar els Consells Locals en l’execució del seu Projecte de defensa de la llengua, del seu ús social i institucional, coordinadament amb les altres entitats que treballen en aquest àmbit.
Acompanyar els Consells Locals en l’impuls del “consum estratègic”, tant en el cas dels ajuntaments com de les organitzacions de la societat civil i dels consumidors particulars, coordinadament amb les altres entitats que treballen en aquest àmbit.
Acompanyar els Consells Locals en el desenvolupament de la Identitat Digital Republicana, per tal de desplegar-ne tot el potencial com a anticipació de la ciutadania de la futura República.
8
Reconeixement del Consell
des del món local
Els convenis signats en els darrers anys amb ajuntaments de diverses comarques del Principat són la plasmació concreta del seu reconeixement del Consell com a primera institució republicana. I són una de les vies per dotar d’utilitat concreta la Identitat Digital Republicana (IDR). Cal signar tants convenis com sigui possible amb el màxim possible d’ajuntaments, al conjunt del territori.
Propostes
Ampliar —amb l’objectiu de doblar— el nombre d’ajuntaments signataris del Conveni de col·laboració amb el Consell.
Promoure, en aquests convenis, l’ús efectiu de la IDR a escala municipal; el consum estratègic per part dels ajuntaments; la col·laboració en l’aplicació dels reglaments d’ús del català a escala municipal.
9
El Govern, transversal i independent
El Govern del Consell ha de representar la diversitat ideològica i generacional del moviment independentista, amb el benentès que va ser la unitat en la transversalitat el que va fer possible l’1-O. I ha de ser completament autònom de qualsevol altre actor del moviment independentista –ja siguin partits o altres organitzacions-. El Govern ha de tenir perfil polític i oferir solvència tècnica.
Propostes
Escollir per al Govern representants de les diverses generacions que conformen el moviment independentista, des dels més joves fins als més grans.
Restringir com a màxim al 25% els membres del Govern que siguin, al mateix temps, càrrecs públics o càrrecs de la direcció de partits polítics.
10
Aprofundir en la participació
El Consell ha fet de la participació una de les seves senyes d’identitat, des del seu naixement. Cal aprofundir en els mecanismes de participació dels registrats, aprofitant millor les eines ja existents.
Propostes
Mantenir obert a tots els registrats el procés participatiu sobre el Pla de Govern, gestionat des dels Consells Locals.
Reactivar i aprofitar els mecanismes de democràcia directa ja establerts al Codi de Mecanismes de Participació aprovat per l’Assemblea de Representants, en consens amb el Govern, molt en particular les consultes ciutadanes i les ILPs.
11
Un Consell més gran: més registrats
Els registrats són la base i el motor del Consell. Cal ampliar tant com sigui possible el nombre de persones inscrites al Registre ciutadà. Això passarà si entenen que la missió original del Consell segueix sent vàlida; i si veuen que el Consell fa feina útil, concreta i avaluable.
Propostes
Activar el pla “Registre 0”, per tal que sigui possible inscriure’s al Registre ciutadà sense haver de fer cap donació inicial obligatòria.
Mantenir les quotes regulars i les donacions puntuals voluntàries.
12
Difondre la causa per
la independència
El Consell ha d’entomar en primera mà la responsabilitat de transmetre a les noves generacions el capital acumulat en la nostra llarga lluita per la independència, la memòria de l’octubre del 2017 i el valor del patrimoni acumulat en aquell moment del qual el Consell és dipositari. El conjunt de valors i experiències d’aquesta lluita constitueixen un actiu fonamental per continuar-la i garantir-ne el relleu.
Propostes
Crear l’Escola “1 d’Octubre”, espai de formació per transmetre el projecte independentista a les noves generacions.
Crear l’Espai “1 d’Octubre” com a espai expositiu dedicat a la representació gràfica de l’1-O i dels seus antecedents i conseqüències (fotografies, audiovisuals, etc), així com als elements més icònics d’aquella victòria (urnes, etc), i també com a arxiu documental d’aquella etapa del procés d’independència.
Coordinar-se amb les entitats
independentistes, imprescindible
13
Des del Consell, cal establir mecanismes de coordinació estables i permanents amb altres agents del moviment independentista, molt especialment l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural (OC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), tant a nivell local com a nivell de les respectives direccions nacionals. La finalitat d’aquesta coordinació ha de ser garantir una divisió del treball efectiva i consensuada entre els diferents agents, d’una banda, i la col·laboració en totes aquelles accions i projectes que convingui fer conjuntament, de l’altra.
Propostes
Proposar a l’ANC, a OC i a l’AMI la celebració d’una trobada de presidents trimestral.
Buscar la interlocució amb l’AT de l’ANC corresponent quan un Consell Local activi els projectes de consum estratègic.
Buscar la interlocució amb la secció local de la Plataforma per la Llengua, OC i l’AT de l’ANC quan un Consell Local activi el projecte de defensa de la llengua.
Transparència financera màxima,
un imperatiu
14
La transparència en la gestió financera del Consell ha de ser un imperatiu del Govern, igual com ho ha estat fins ara. La creació de la Comissió Mixta entre el Govern i l’Assemblea Territorial (AT) per al control i la fiscalització de les finances del Consell -elegida en la Plenària de l’AT del passat 20 de juliol- és un pas important en aquesta direcció.
Propostes
Reunir la Comissió mixta Govern-AT per al control i la fiscalització de les finances del Consell de manera ordinària cada dos mesos, i de manera extraordinària cada vegada que una majoria dels membres de l’AT que en formen part ho sol·licitin.
Crear una Sindicatura de Comptes, que serà responsable de la gestió financera ordinària del Consell, sota les directrius del Govern. El Síndic tindrà entre les seves responsabilitats la selecció dels diferents proveïdors que treballen per al Consell.
Una gestió responsable i solvent
15
Cal garantir una gestió eficient dels recursos del Consell, de la mateixa manera com s’ha fet fins ara. L’austeritat i la solvència tècnica han estat i han de seguir sent els criteris del Consell a l’hora de desplegar la seva estructura professional i a l'hora de fer encàrrecs als seus proveïdors. Tots els recursos del Consell –professionals i voluntaris- han d’estar alineats amb els seus objectius polítics.
Propostes
Constituir un equip tècnic, dimensionat d’acord amb les disponibilitats financeres del Consell en cada moment, que permeti executar adequadament el Pla de Govern.
Promoure la contribució de voluntaris, experts en les diferents matèries, per a les necessitats que depassin les possibilitats de la part professional.
Garantir el ple control dels recursos econòmics del Consell per part del Govern, alguns membres del qual s’incorporaran al Consell d’Administració de l’associació belga (CatGlobal) que gestiona legalment els recursos del Consell.
Procedir a una renovació progressiva de la infraestructura tecnològica del Consell, a mesura que les disponibilitats financeres ho permetin.